Em dic Paula i vaig ser agredida
Punt Lila Tecnocampus
El passat mes d’abril, vaig ser agredida per dos nois quan tornava de la Universitat.
Eren les set de la tarda i vaig acabar les classes. Mentre que anava direcció a l’universitat. El tren anava amb retràs. Finalment, després de molt de rato esperant va arribar el tren. Recordo que vaig seure davant de dos nois.
Aleshores, van començar a tirar-me “piropos”. Sincerament, el primer que vaig pensar va ser: “Ja tornem, com cada dia quan vaig pel carrer”.
En aquell moment, vaig optar per fer de tot menys prestar-los atenció. Després, recordo que l’última cosa que vaig fer abans de baixar-me a la parada que em tocava, va ser mirar l’hora. Un quart de nou.
Doncs, es van obrir les portes del tren, baixo i camino direcció a la sortida de l’estació. Estava escoltant música però en aquell instant, vaig presenciar un soroll que sabia que feia poc que havia escoltat. Vaig parar la música per escoltar-lo amb atenció. Exacte, eren les xiulades dels dos nois que em van acompanyar durant tot el trajecte en tren i que efectivament, van baixar a la mateixa parada que jo.
En cap moment em vaig girar per mirar-los, no em calia. Aquell soroll m’havia estat acompanyant durant tot el camí, sabia perfectament que eren ells. Cada cop caminava més de pressa, sense parar-me ni girar-me.
El pitjor dia de la meva vida
En aquell moment, l’única cosa que em passava pel cap, era el recorregut que havia de fer per arribar a casa, només buscava el camí més il·luminat i poblat. Tot això no va ser suficient. Quan menys m’ho podia imaginar, un d’ells em va agafar fortament pel braç dret. Posteriorment, l’altre em va tocar la cara, tot això entre mirades que deixaven veure la complicitat d’ambdós per haver aconseguit allò que volien.
Tot ho que va venir a continuació, us ho podeu imaginar. Per molt que faci gairebé un any que em va passar, segueixo sense poder explicar en veu alta com va continuar.
Només ho sap una persona que avui en dia, és col·laboradora del Punt Lila Tecnocampus, la qual sense ella, avui segurament no estigués on estic.
Gràcies. Gràcies per ajudar-me i ajudar. Gràcies per escoltar-nos, recolzar-nos i abraçar-nos quan més ho necessitem. Gràcies per col·laborar.