Em vaig intentar resistir però tot i així, em van agredir
Punt Lila Tecnocampus
En primer lloc, tinc 30 anys i només puc recordar la impotència de resistir-me, d’oposar-me a aquelles mans que m’agafaven fortament per la cintura. No podia fer res, tremolava tant que escapar em semblava impossible.
Mentre que anava a buscar el cotxe per tornar a casa, estava obrint el cotxe. De cop i volta, vaig sentir unes mans prement amb ansietat la meva cintura. Em vaig girar espantada i vaig veure a aquell home tapat, portava una dessuadora negre i anava amb la caputxa posada. Poc vaig veure del seu rostre, però del que sí que em vaig fixar, van ser d’aquelles mans que no deixaven de tocar-me. Després em vaig quedar paralitzada mirant-les, no sabia com reaccionar.
Doncs, les mans cada cop pujaven més pel meu cos fins a arribar a la meva cara, em va besar. Vaig agafar fortament les seves mans amb les meves i el vaig apartar. Vaig sentir com portava posats dos anells i ràpidament em vaig fixar en ells. Eren de color or i ben gruixuts i un d’ells, tenia alguna cosa escrita. Només vaig necessitar aquests dos detalls.
En aquell moment, vaig aconseguir apartar-lo de sobre meu, vaig començar a cridar amb tota la meva ràbia. Es va espantar i es va girar per comprovar si hi havia algú. En aquell moment vaig entrar corrents al cotxe i em vaig tancar a dins.
Més tard, vaig contactar amb el Punt Lila Tecnocampus i gràcies a la descripció de la dessuadora negre i dels complements de les seves mans, van moure fil i agulla i amb l’ajuda de la policia, va donar amb l’agressor.
Avui en dia, segueixo pensant que sense l’ajuda dels col·laboradors dels Punts Liles, moltes de nosaltres, no estaríem on estem. Gràcies per ajudar-nos, gràcies per posar-vos en la nostra pell i gràcies per fer el que feu.