Punt Lila Tecnocampus:
Em dic Cristina tinc 24 anys i fa un any em van agredir mentre gaudia de la Festa Major del meu poble. Estava a la plaça major amb les meves amigues, cantàvem i ballàvem. De cop i volta, un grup de nois es van apropar on estàvem.
Estaven tota l’estona a sobre nostre, al principi, ens feia gràcia. Rèiem amb ells, ballàvem, ens fèiem fotos… Fins que va arribar un moment on aquesta situació, ens va deixar de fer gràcia. Les meves amigues i jo, ens vam mirar entre nosaltres, la situació s’estava anant de les mans. Ens començàvem a sentir molt incòmodes, començaven a tocar-nos de manera desmesurada amb l’excusa de ballar amb nosaltres.
Cada cop la situació anava a pitjor fins al punt de decidir que marxàvem d’allà. Ells no van acceptar que marxéssim, no ens ho van posar gens fàcil.
M’agradaria explicar-vos com va continuar tot, però a després d’un any, segueixo sense acceptar-ho i assimilar-ho per aquesta raó, prefereixo quedar-me per a mi i per les meves amigues tot el que vam passar i patir.
Després d’una bona estona i d’aconseguir el que volien, van marxar. Totes quatre ens vam mirar i vam començar a plorar. Una parella, ens va veure i ens va preguntar si estàvem bé. Només els hi van fer falta escoltar dues paraules, per deduir que havia pogut passar.
Tot seguit, ens van portar fins al Punt Lila Tecnocampus, ens van demanar que els hi expliquéssim tot el que havia passat i que si us plau, no calléssim i així vam fer.
Col·laboradors del Punt Lila Tecnocampus, gràcies. Em vau tranquil·litzar com si fóssiu la meva família. Només vaig necessitar que m’abracéssiu fortament, per sentir-me protegida i ho vau fer, gràcies.